Isabel Oliva Prat

Isabel Oliva Prat

Creat per Redazione il 18/05/2014
Isabel Oliva Prat (Girona, 1924) ha treballat de mestra a diverses escoles de l’Empordà i en els darrers anys abans de la jubilació al CEIP Font de la Pólvora de Girona.

Ja de gran comença a escriure poesia amb una gran regularitat, la qual és reconeguda amb diversos guardons a certàmens i premis literaris, entre d'altres el Premi Guillem Viladot (2001) per Clau de silenci, el Rafael Sari de l'Alguer (2001) per Alfacs desolats o el M. Oleart d'Alella (2002) per Fil de vidre. Ha publicat els reculls Terra de fang (2000), Jardí retrobat (2002), Fil de vidre (2003), L'instant de l'àngel (2004), Contrallum amb orquídia (2005), Col·leccionista de tardes (2007), L'estoig del violí (2008), Ària per a una sola corda (2011), L'obrador del vitraller (2011), La capsa carmesí (2012) i Les guardes del ventall (2012). També ha format part dels volums col·lectius El fil de sorra (2005) i El corriol de les paraules i sis reculls més (2013).

4.4 min
Tres punts neuràlgics en la vida de la Isabel. Els seus pares, Girona i la poesia. Avui els recorda i hi reflexiona.
visualitzacions 1395 vegades
5.5 min
La seva veu es tiba, els seus ulls s'emocionen. La seva ment es trasllada a un record dur. Un record que va marcar la seva vida. Un record que va portar a la fi d'una infància feliç: la mort del pare.
visualitzacions 1306 vegades
3.2 min
S'emociona. S'omple d'orgull. I agraeix a la seva mare per la valentia i el sacrifici que va realitzar per educar-la a ella i els seus germans després de la mort del pare. La Isabel fa un reconeixement públic...
visualitzacions 1096 vegades
1.4 min
Filla i néta de músics, la Isabel va aprendre de petita a tocar el piano. I el continua tocant. Per això explica el plaer que per a ella significa.
visualitzacions 1309 vegades
3.2 min
La Isabel volia anar a la universitat. Però en aquell moment es van crear les places per presentar-se a magisteri. Ella va dubtar entre una cosa i l'altra. Fins que va decidir magisteri. Avui recorda aquells d...
visualitzacions 1295 vegades
2.1 min
Amb 19 anys, la Isabel recorda els seus primers anys en l'ensenyament. Un temps marcat per l'austeritat, la pobresa general, l'absència de materials i les ganes de progressar.
visualitzacions 1017 vegades
4.2 min
Perquè li donessin el títol de mestra, la Isabel es va haver d'afiliar a la "Sección femenina del Movimiento". I així ho va fer. I llavors va decidir anar-se’n a Sant Sebastià a fer un curs de "professor...
visualitzacions 993 vegades
1.0 min
La Isabel se sent feliç d'haver-se dedicat a l'ensenyament. I per un fet simple, era feliç ensenyant una professió gairebé familiar, ja que els avis i els oncles havien estat també mestres.
visualitzacions 1181 vegades
5.0 min
La Isabel recorda amb molta alegria i amb emoció els seus últims anys d'ensenyament a la Font de la Pólvora. Una escola en la qual es va sentir molt feliç i molt respectada pels alumnes, malgrat els prejudi...
visualitzacions 1488 vegades
2.1 min
Arriba el torn de la família. I la Isabel, ja besàvia, se sent feliç.
visualitzacions 1153 vegades
2.8 min
Després de jubilar-se, la Isabel va pensar: "I ara què?". Primer va estar a punt de dedicar-se a la pintura. Però es va decantar per l'escriptura. Va començar a escriure poemes. I així van arribar els prem...
visualitzacions 1270 vegades
4.1 min
La Isabel parla d’un llibre d’homenatge dedicat al pare, a l’oncle i a la música. I recita un poema per simbolitzar tot el que això significa.
visualitzacions 1572 vegades
12