Creat per Redazione il 27/06/2014
Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Professor del departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció.

Membre destacat de la «generació literària dels 70», ha publicat, entre altres, els llibres de poemes Homes que es banyen (1966), L'edat d'or (1984), Triomf del present: Obra poètica (1965-1983) (1991), Focs d'octubre (1992), Natura morta amb nens (2000) i Dos dies més de sud (2006). També com a poeta ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba, el Premi de la Crítica de poesia catalana, el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya o el Premi Ciutat de Barcelona, entre altres.

Paral·lelament desenvolupa una intensa tasca com a traductor, reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica (1992) per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i amb el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound. Col·labora en revistes culturals i literàries, i aplega alguns dels seus articles i assaigs al recull crític L'objecte immediat (1991). Ha escrit diversos assajos sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre (2013).

Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004), i des del 2010 n'és el degà. Ha estat el coordinador de la Generalitat de Catalunya per a l'Any del Llibre i la Lectura 2005. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en fou el vicepresident al Principat (1991-1997), el president (1998-1999) i actualment forma part de la seva Comissió Consultiva.