Creat per Redacció il 01/01/2010
Carme Meix i Fuster (Gandesa, Terra Alta, 1937) és una gran defensora de la llengua catalana. Interessada des de sempre per la literatura, de gran es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Ha exercit de professora de Llengua i Literatura catalanes a Santa Coloma de Gramenet i a Barcelona.



El 1991 es dóna a conèixer com a escriptora amb el seu primer recull de poesia, Palau d'absències, premi Caterina Albert i Paradís. Continua la seva trajectòria amb la publicació de tres novel•les històriques, La dansada (1996), ambientada a la seva Gandesa natal, El crit de l'esparver (1996), premi Universitat de Lleida de novel•la històrica, que tracta sobre les guerres dels remences a mitjan segle XV, i Paisatge amb boira (1998), ambientada a l'Empordà. També participa en el recull de poesies d'autors ebrencs Terres d'aigua (2004) i en el recull de contes El brogit de l'Ebre (2003), que l'anima a publicar Cercles (2004), un recull de sis relats que rep el premi Vila d'Ascó de narrativa. Als setanta anys publica la seva novel•la més ambiciosa, Collita de foc (2007), guanyadora del premi Vila d'Ascó de narrativa, que relata la duresa de la vida de la pagesia de finals del segle XIX i inicis del XX.