Creat per Redacció il 01/01/2010
Josep Maria Prim i Serentill (Benavent de Segrià, Segrià, 1932). En la seva joventut viu a diversos països del nord d'Europa, principalment a Suècia, on resta prop de quatre anys. De retorn a Catalunya s'instal•la a Barcelona, i paral•lelament a la seva trajectòria com a escriptor desenvolupa diverses feines en el sector editorial.

La seva dona, la també escriptora Rosa Fabregat, el convenç perquè plasmi en un llibre les seves experiències als països escandinaus. D'aquesta manera apareix la seva primera novel•la, Inadaptado (1969), en línia amb el realisme social del moment. Seguidament s'interessa pel teatre, i publica les obres El silencio (1970), on critica la repressió policial de la dictadura franquista, Primeres matèries (1974), de caire metafísic i kafkià, Una granja humana (1977), escrita en castellà i finalista del premi Tirso de Molina, i La dolça agonia de na Alia (1979), premi Ignasi Iglésias de teatre (1979). També escriu les novel•les històriques Joan Prim, revolucionari i home d'estat (1988) i El gran rei Jaume I (1995); el treball de recerca L'esperit de Josep Trueta (1997) i els assaigs El racisme (1993), L'altra cara de Barcelona (2000) i L'Opus Dei, els legionaris de Crist, els kikos, etc., i la lluita per al poder al Vaticà (2005), publicat amb ocasió de la mort del papa Wojtyla. L'any 2007 publica la novel•la He mirat la terra, premi de literatura d'Òmnium Cultural, on fa una crítica del model de desenvolupament actual.