Creat per Redazione il 28/01/2022
Jordi Coca (Barcelona, 1947). Inicia la carrera literària amb la novel·la Un d'aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d'aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant de novel·la, com narrativa breu, poesia o teatre. D'entre les seves novel·les sobresurten, entre altres, La japonesa (1992), que rep el premi Josep Pla; Louise: un conte sobre la felicitat (1993), Premi de la Crítica Catalana de narrativa; Sota la pols (2001), premi Sant Jordi; Cara d'àngel (2004), premi Joanot Martorell; La nit de les papallones (2009), Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell, En caure la tarda (2012), Premi de la Crítica Catalana de narrativa i El diable i l'home just (2014), Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la.

L'any 1999 apareix publicada la seva primera obra de teatre, Platja negra, a la qual segueixen Tempesta a les mans (2005), dirigida per ell mateix, Interior anglès (2006), estrenada el 2007, i les adaptacions Antígona (2002), de Sòfocles, representada al Teatre Lliure; Els senyors Borkman (2006), d'Ibsen, i Nausica (2006), de Joan Maragall, representada sota la direcció d'Hermann Bonnín. També ha dirigit obres de Handke, Joan Brossa i Samuel Beckett, entre d'altres. És col·laborador habitual de premsa i televisió, per a la qual n'ha fet guions com Tot art o Els museus, difosos per la Televisió de Catalunya.

Ha escrit poesia, en bona mesura dins els paràmetres de la poesia oriental. I no es pot oblidar el seu vessant assagístic, principalment sobre temes teatrals.