Creat per Redacció il 01/01/2010
Àngels Cardona Castro (Tarragona, 1923 - Barcelona, 2011)

Interessada en la literatura des de ben jove, estudia filologia germànica a la universitat i es doctora en filologia romànica. Durant molts anys ha estat vinculada a la Universitat de Navarra com a catedràtica de llengua i literatura espanyoles i de teoria de la literatura.

Té una llarga trajectòria com a autora d'obres didàctiques sobre llengua i literatura castellana i catalana per a les escoles, i com a editora literària de clàssics universals. Ha traduït al castellà autors com Voltaire, Maquiavel, Beaumarchais, i Carles Duarte, i ha participat en nombroses obres col·lectives sobre història de la literatura i crítica literària. També ha publicat la biografia Salvat Papasseit (1995) i, juntament amb Xavier Fages, l'estudi La innovación teatral del barroco (1981).

L'any 1983 surt a la llum el seu primer recull de poesia, Poemas de mi muerte joven, seguit amb una gran regularitat per altres reculls, amb títols com Oratorio (1987), Segundo oratorio (1988), El libro del alba (1991), Aunque haya niebla (1992), Segundo libro del alba (1994), Conversaciones con los ángeles (1998), entre d'altres. El 1995 rep el Premi Vila de Martorell de poesia, pel seu primer recull en català, Miratge d'amor (1996), que l'esperona a escriure més poesia en aquesta llengua, i publica L'any transfigurat (1997), Gènesi: els quatre elements (1998), La fosca (2000), Les veus del riu (2001), El foc (2002), L'esperit de la muntanya (2002), Espurnes (2004) i Esgarrinxades (2006). Als 82 anys publica la seva primera novel·la, El cavall: història viscuda (2007), seguida de Pels camins i les dreceres (2007) i El capellà (2009).