Creat per Redazione il 28/09/2023
Maria Barbal (Tremp, 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar un temps a l’ensenyament.

Va presentar la novel·la Pedra de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia (1985), després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions. L’editorial La Magrana va reunir Pedra de tartera i les dues novel·les següents, Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars (2002). Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de La mort de Teresa (1986) i les novel·les País íntim (2005), Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, A l’amic escocès (2019), totes dues editades per Columna. També s’hi relaciona, un llibre sobre pobles abandonats, Camins de quietud (2001).

Fruit del seu interès per les tensions socials i la complexitat de les relacions humanes, ha publicat altres novel·les com Carrer Bolívia (1999), Bella Edat (2003), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014). També els contes d'Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010) i Cada dia penso en tu (2013). L’autora va triar els millors contes i els va agrupar per temes en el volum Dolça companyia, cara solitud (2013).

És sòcia de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).