Marila Pons

Marila Pons

Creat per Redazione il 12/04/2013
Marila Pons (Barcelona, 1943) estudia comerç i la carrera de piano, i més endavant Teologia al Seminari Conciliar de Barcelona.

El 2004 guanya el Premi Recvll-Joaquim Ruyra de narrativa amb Històries de fum (2005), una novel·la amb diverses històries connectades per un paquet de tabac. Tres anys més tard publica Temps de verd, temps de madur (2008), un recull d'històries sobre els habitants d'un poble fictici de la Catalunya interior, i el 2010 apareix un tercer títol de narrativa, L'armari, on l'autora narra les experiències d'un armari rober situat al dormitori d'una parella a punt de casar-se, i que és traslladat després a l'habitació dels convidats, per on desfilen tota mena de personatges.

4.3 min
Nascuda a Barcelona, la Marila recorda els seus dies d'infància. I recorda una infància feliç malgrat la postguerra. Una infància en què, amb les seves germanes i gràcies al seu pare, van aprendre a gaudi...
visualitzacions 1749 vegades
2.3 min
Director de teatre i molt aficionat al món artístic, el pare de la Marila va ser una gran influència en la seva vida. Fins al punt que, sent una nena, ja agafava fulls i un bolígraf amb l'objectiu d'escriur...
visualitzacions 1649 vegades
2.0 min
La Marila recorda els dies d'estudi. Recorda les hores a l'escola de comerç, l'afició per la música i les ganes d'estudiar Filosofia i Lletres.
visualitzacions 1661 vegades
4.0 min
Amb 25 anys, casada i amb fills, la Marila va fer un pas important en la seva vida: estudiar Teologia. Una experiència enriquidora que recorda amb satisfacció i orgull.
visualitzacions 1523 vegades
2.3 min
La Marila és una gran aficionada a la música. Especialment el piano. Recorda el plaer que li genera tocar-lo, les hores d'estudi quan va fer la carrera i com va arribar a graduar-se estant embarassada d'un de...
visualitzacions 1358 vegades
5.7 min
Una mirada cap a enrere. Un home. Un amor. Una trobada. Una data de noces. La família. I la felicitat. La Marila recorda com va conèixer l'home de la seva vida amb qui va formar una família feliç.
visualitzacions 1239 vegades
1.5 min
Escriure. I no parar de fer-ho. La Marila als cinc anys tenia clar que volia ser escriptora. I per això mai no va deixar d'escriure. Recorda aquells anys on escriure era el més important per a ella.
visualitzacions 1391 vegades
2.6 min
La Marila recorda que sempre escrivia en castellà. Però un dia, influenciada per un professor de la universitat, va començar a fer-ho en català. I ella va notar el canvi: escriure es va fer molt més còmod...
visualitzacions 1590 vegades
5.3 min
Un dia la Marila va decidir matricular-se a un curs de narrativa per fer el pas que li faltava. I li va anar bé. Tan bé que després del curs van començar les publicacions.
visualitzacions 1384 vegades
3.9 min
La Marila parla de la seva forma d'escriure. De la seva forma de pensar. I repassa les seves obres. És feliç. Parla de literatura.
visualitzacions 1400 vegades
3.8 min
La Marila mira cap enrere. I se sent feliç. Diu que al llarg de la seva vida no ha perdut el temps, i es defineix com una mare de família amb capacitats literàries.
visualitzacions 1538 vegades
2.2 min
La Marila mira el futur. Mira els seus néts. Reflexiona. I els demana que sàpiguen posar el veritable valor a les coses i no deixar-se portar per qüestions supèrflues.
visualitzacions 1449 vegades