Catalina Rigo Estelrich

Catalina Rigo Estelrich

Creat per Redazione il 16/10/2015
Catalina Rigo Estelrich (s'Alqueria Blanca, Santanyí, 1946) vinculada al teatre des de ben petita, després d'anys representant obres costumistes d'autors mallorquins per tota l'illa, comença a escriure les seves pròpies obres. Entre altres, Bon viure i no treballar no pot durar, estrenada el 1984 i editada el 1991, Era curta però guitzera, estrenada el 1985, Pagesos i ciutadans, estrenada el 1990, Qui no la fa de jove la fa de vell, estrenada el 1991, I encara va acabar bé, estrenada el 1995 i Va dur més corda que sa miloca d'en Pomar, estrenada el 1997.

Ha participat en diversos cursos de guió, i quan escriu li agrada deixar reposar els textos un temps i demanar opinió a persones vinculades al món del teatre.

A nivell professional porta la part administrativa de l'empresa familiar del sector de la construcció.

3.0 min
La Catalina parla de la infància. Parla del seu poble s’Alqueria Blanca i somriu. El seu somriure denota alegria. Denota una infància feliç.
visualitzacions 1198 vegades
2.5 min
De jove la Catalina va anar a estudiar a Palma. En aquell temps era tot un desafiament deixar el poble per anar a la ciutat. I la Catalina no va patir el canvi. Tot el contrari, va gaudir de la seva estada a la...
visualitzacions 1120 vegades
0.9 min
La Catalina recorda com, de molt petita, ja llegia. I com, així, es va fer una apassionada de la lectura.
visualitzacions 1077 vegades
0.0 min
A l'escola, hi havia un moment especial per a la Catalina. I era el moment en què hi havia una obra de teatre. Era el seu moment més feliç. Allà va començar la seva passió pel teatre.
visualitzacions 1177 vegades
3.4 min
La Catalina parla dels llegats familiars que els pares deixen als fills. Parla de l'empresa familiar que ella es va encarregar de seguir gestionant i de la formació i el llegat educacional que ha donat als seu...
visualitzacions 997 vegades
3.6 min
S’Alqueria Blanca torna a la memòria. El passat torna a dibuixar un somriure etern en la cara de la Catalina. Els records van i vénen. I ella se sent feliç recordant.
visualitzacions 1270 vegades
5.3 min
La Catalina recorda les seves primeres obres de teatre. Recorda les primeres representacions i se sent orgullosa i satisfeta del treball realitzat.
visualitzacions 998 vegades
2.0 min
Per a la Catalina, l'escriptura és una cosa que no té explicació racional. Per a ella és un moment de plaer únic. Una escapada a la felicitat.
visualitzacions 936 vegades
3.5 min
La Catalina se sent una dona feliç i agraïda amb la vida. Una dona que va tenir els seus moments difícils però que va saber i va poder aixecar-se. I mai no va deixar de lluitar.
visualitzacions 974 vegades