Creat per Redacció il 01/01/2010
Rosa Fabregat (Cervera, La Segarra, 1933) és escriptora i farmacèutica.
Doctora en Farmàcia i Acadèmica de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Col·legiada d’Honor del Col·legi da Farmacèutics de Lleida, Sòcia d’Honor de l’AELC. Fou Directora Tècnica Farmacèutica d’un Laboratori català Alemany, a Barcelona. Passà un any d’especialització a la firma central alemanya. Fou Inspectora Tècnica Municipal i Farmacèutica rural a Llorenç del Penedès, on va emergir com escriptora.

La seva activitat literària s’ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i la narrativa. Com a poeta comença a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell, de 1978, amb el llibre Estelles (1979), és per tant una escriptora ja madura i experimentada.
Mencionem entre els altres setze poemaris, El cabdell de les bruixes (1979), Temps del cos i Tretze llunes (1980), Balda de la vida (1991),Ancorada en la boira, Càbala i Cant dels orígens, dins el volum Ancorada en la boira. Obra poètica 1953-1993. I posteriorment Cartes descloses (1998), Rèquiem per a una poeta (1999), El ble i la llum (2003), Cauen instants (2004), Roses de sang (2005), reeditada bilingüe por AEFLA i Milenio Roses de sang/Rosas de sangre (2009) i A la vora de l’aigua (2008). Inclosa en nombroses antologies.
Ha publicat vuit novel·les: Laberints de seda (1981), El turó de les forques (1983), Embrió humà ultracongelat f-77 (1984) (traduïda al castellà) i Pel camí de l’arbre de la vida, reeditades conjuntament, amb el títol La dama del glaç (1997), La capellana (1988) i Francina i la Providència (1995) que qüestionen la masculinitat del sacerdoci, Sóc l’Iris (2006) i Hereus i brodadores (2008).I recentment, Tots els contes de Rosa Fabregat, compilats per Maria-Pau Cornadó (2009).