Nicasi Camps i Pinós

Nicasi Camps i Pinós

Creat per Redazione il 18/05/2014
Nicasi Camps i Pinós (Terrassa, Vallès Occidental, 1931), escriptor autodidacte, comença a escriure teatre a principis de la dècada de 1960 arran de la seva vinculació amb entitats socials i culturals del seu barri, el Poblenou de Barcelona. Ha escrit més de cent trenta obres originals, la majoria estrenades i trenta-dues de les quals, publicades, entre vodevils, drames, monòlegs i teatre familiar, a més de diverses adaptacions de clàssics. Ha utilitzat sovint el pseudònim Nick Hassy. Destaquen títols com Anuncis econòmics (1962) Un marit per a la meva dona (1966), Un dissabte gris i trist (1974, Premi Emili Vilanova), No tot són flors entre Roses i Clavells (1980), El marit de la Marina és mariner (1981), La filla del carboner (1981, primer Premi de l'Associació Espanyola de Teatre Infantil i Juvenil), El personatge absent (1982), Cèlia Farrerons, una alcaldessa amb decisions (1984), Si els morts poguéssim parlar (1987), Perfils. Sota el signe de Lesbos (1987) Els meus marits m'enganyen (1989), Quintet d’amors (1994), On hi mengen dos, hi mengen tres (1991), El trampós entrampat (1995), L'honor de les estrelles (1996), Amnèsia i regalèssia (1999), Al cap de 30 anys (2001) o El Pont (2008), entre moltes altres. També ha publicat els llibres de narrativa Missatge al president (2001) i Dels Pirineus a l'Ebre (2007).

És soci d'honor de l'Asociación Española de Teatro para la Infancia y la Juventud i la seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona i el Premi Arlequí de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

5.9 min
En Nicasi mira cap a enrere. Mira cap al passat. Cap a la infància. I els seus ulls reflecteixen tristesa. La seva veu delata records d'una època difícil. Una època que cap nen del món no hauria de viure. ...
visualitzacions 1677 vegades
3.5 min
En Nicasi recorda l'arribada al barri del Poble Nou després de deixar Terrassa, el pis on es van allotjar en la mateixa rambla del Poble Nou i les conviccions del pare republicà.
visualitzacions 1634 vegades
6.2 min
En Nicasi recorda els dies d'infància. Una infància dura, difícil. Una infància marcada per la mort del pare i per la necessitat de treballar i ser l'home de la família amb 14 anys.
visualitzacions 1642 vegades
2.1 min
Un dia algú li va dir: "Per què no escrius en català?". I en Nicasi va respondre: "Perquè no sé fer-ho". Aquest dia va fer el pas i a partir d’aleshores els seus escrits van ser tots en la seva llengua: ...
visualitzacions 1517 vegades
3.9 min
Què passa per la ment de l'escriptor quan veu la seva obra representada en el teatre? En Nicasi ho explica. I diu que més enllà del resultat sempre existeix un sentiment que ho embarga tot: l'emoció.
visualitzacions 1368 vegades
3.4 min
La recorda com si l'hagués escrit ahir. I la recorda amb emoció. En Nicasi parla de la seva primera obra. La primera de moltes.
visualitzacions 1531 vegades
6.7 min
En Nicasi parla dels premis i el reconeixement rebut al llarg de la seva dilatada trajectòria. I se sent feliç i satisfet per tot el que li han reportat.
visualitzacions 1377 vegades
6.5 min
En Nicasi recorda les seves obres. Les seves creacions. I reflexiona sobre el contingut personal i emotiu que hi ha en cadascuna d'elles.
visualitzacions 1294 vegades
3.0 min
En Nicasi parla amb humilitat. I dins d'aquesta humilitat se sent escriptor atípic. Un escriptor que no viu de l'escriptura. Però que no pot parar d'escriure.
visualitzacions 1434 vegades
0.0 min
En Nicasi reflexiona sobre per què va començar a escriure i a participar activament en la societat, especialment al barri del Poble Nou.
visualitzacions 1643 vegades
4.3 min
Treballador incansable per la memòria del barri del Poble Nou, en Nicasi recorda alguns dels assoliments obtinguts i reflexiona sobre el poder de la ciutadania i els interessos polítics.
visualitzacions 1476 vegades