Creat per Redazione il 18/05/2014
Nicasi Camps i Pinós (Terrassa, Vallès Occidental, 1931), escriptor autodidacte, comença a escriure teatre a principis de la dècada de 1960 arran de la seva vinculació amb entitats socials i culturals del seu barri, el Poblenou de Barcelona. Ha escrit més de cent trenta obres originals, la majoria estrenades i trenta-dues de les quals, publicades, entre vodevils, drames, monòlegs i teatre familiar, a més de diverses adaptacions de clàssics. Ha utilitzat sovint el pseudònim Nick Hassy. Destaquen títols com Anuncis econòmics (1962) Un marit per a la meva dona (1966), Un dissabte gris i trist (1974, Premi Emili Vilanova), No tot són flors entre Roses i Clavells (1980), El marit de la Marina és mariner (1981), La filla del carboner (1981, primer Premi de l'Associació Espanyola de Teatre Infantil i Juvenil), El personatge absent (1982), Cèlia Farrerons, una alcaldessa amb decisions (1984), Si els morts poguéssim parlar (1987), Perfils. Sota el signe de Lesbos (1987) Els meus marits m'enganyen (1989), Quintet d’amors (1994), On hi mengen dos, hi mengen tres (1991), El trampós entrampat (1995), L'honor de les estrelles (1996), Amnèsia i regalèssia (1999), Al cap de 30 anys (2001) o El Pont (2008), entre moltes altres. També ha publicat els llibres de narrativa Missatge al president (2001) i Dels Pirineus a l'Ebre (2007).

És soci d'honor de l'Asociación Española de Teatro para la Infancia y la Juventud i la seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona i el Premi Arlequí de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.